Diari d'una campanya en primera persona (VI)

Reprenem el fil en divendres al vespre. Vam ser presents a Sant Hilari Sacalm junt a l'Irene Palol, alcaldessa de Viladamat. Una xarrada agradable davant d'unes quaranta persones va servir per portar la proposta política de la CUP al cor de les Guilleries. La veritat és que entrar a Sant Hilari, tenint en compte que és un poble on no hi ha assemblea de la CUP, impressiona: un mural de la CUP i els carrers de la vila plens de cartells. La gent del Casal Independentista El Trabuc han estat els encarregats d'organitzar un grup de suport molt potent.

Dissabte vaig haver de fer el meu primer míting de campanya. Fins ara sempre havia fet xarrades, un format més còmode tant per al que parla com per al que escolta. Viladamat dissabte es va convertir en un autèntic fortí de la CUP a comarques nordorientals. Un sopar de 150 persones i un concert de Miquel del Roig on van ser presents unes 300, va ser l'aportació de la nostra alcaldia amb majoria absoluta a la campanya. Pel que fa al parlament, vaig quedar satisfet perquè, pel que sembla, a la gent li va agradar. De fet vaig quedar bastant "acollonit" pel silenci que les 150 persones que escoltaven van mantenir. Al final de la crònica us deixe el parlament per si el voleu llegir.

I finalment va arribar el diumenge. Segurament ahir va ser un moment d'èxtasi col·lectiu. Omplir amb 1800 persones el Barcelona Teatre Municipal (BTM), que es queden 700 fora al carrer per falta de localitats i que  unes 2000 el seguisquen per internet en directe, converteix l'acte d'ahir en històric. Per destacar? Tot i més. Els parlaments van ser complets, tant políticament com a nivell d'emotivitat. Per veure el que es va dir i fer us deixe una sèrie de vídeos i enllaços que ho expliquen millor de com ho faria jo. Finalment destacar també que es va estrenar el vídeo oficial de campanya realitzat pel director de cinema Marc Reche. És impressionant.

Galeria de fotos de l'Acte Central de campanya de la CUP, autor Jordi Borràs

Vídeo de campanya de la CUP fet per Marc Reche:

Intervenció de Diego Cañamero:

Parlament en l'acte de Viladamat:

Bon vespre a totes i tots,

En primer lloc vull aprofitar per mostrar la meua solidaritat amb la companya de la CUP de Tarragona que va veure com el dia de la vaga general els Mossos de Felip Puig obrien el cap al seu fill de 13 anys.

En segon lloc, la meua solidaritat amb la dona que va perdre la visió en un ull durant la manifestació de la vaga general a Barcelona també per l’acció dels Mossos de Felip Puig.

Finalment, no vull deixar de tenir unes paraules de suport a la família de la nova víctima de la violència bancària, del terrorisme capitalista que porta a terme desnonaments i deixa els treballadors i treballadores sense casa. Un dia és a Barakaldo, un altre a Còrdova i a l’endemà pot passar al nostre país. Tot el suport a la família de la víctima i tot el menyspreu i ràbia contra els que ens han dut a aquesta situació.

FELIP PUIG, RODRIGO RATO, ISIDRE FEINÉ...

NOSALTRES NO OBLIDEM I EXIGIM JUSTÍCIA

Aquest és el primer parlament...

que faig durant la campanya en format míting i no sé si estaré a l’alçada. Bé, realment estic segur que estaré a l’alçada del que és i demana la CUP: honradesa, compromís, lluita, humilitat i sobretot normalitat. Perquè si alguna cosa som els militants de la CUP és persones normals i corrents sense més pretensions que les de viure en un país lliure i en una societat justa. Aquesta és la nostra targeta de presentació. Som els hereus de les lluites polítiques i socials del segle XX. Som els nets i netes dels avis que van lluitar als trenta per la república i el 1939 van ser vençuts pel feixisme. Som, també, els nets dels que van derrotar els nazis i el feixisme als anys quaranta. Som els fills dels que lluitaren contra la dictadura franquista i van veure com se’ls venia una transició fraudulenta. Som la generació que ha perdut la por i que diu les coses pel seu nom. Som mestres, professores i estudiants, infermers i metgesses, pageses i botiguers, fusters i lampistes, arquitectes i advocats. Gent del carrer que entenem la política com un servei a la comunitat i no com un modus vivendi al nostre servei particular.

Portem una setmana de campanya i han canviat moltes coses des que vam anunciar que ens presentaríem. Hem passat de ser acusats pels partits acomodats al sistema d’oportunistes a trobar-nos amb l’agraïment de la gent del carrer que veu en nosaltres esperança i honestedat. Hem passat de ser ignorats a les enquestes a tenir unes dades que per molt que les cuinen i maquillen als despatxos del grup Godó o el Periódico ens diuen que som a dins del Parlament. I això els fa mal i por. Saben que som insubornables. Que a nosaltres no se’ns compra amb sous i cotxes oficials. Saben que som el seu problema perquè som el poble que no es doblega davant dels poders fàctics. Perquè nosaltres no som els amics de la Caixa, d’Abertis, d’Acciona, d’Endesa, de Telefonica i tota l’amalgama d’empreses multinacionals que actualment condicionen la política dels Països Catalans. Nosaltres som les seues víctimes i a partir del 26 serem el seu dit acusador al parlament!!! Perquè l’experiència municipal, i Viladamat és un molt bon exemple, ens serveix per reafirmar això que vos estic dient. A dia d’avui a la CUP se’ns pot acusar de moltes coses, però en cap cas de no complir amb els nostres programes, de no ser coherents amb el que diem i fem i, sobretot, de corrupció. La resta no poden dir el mateix.

I sí, abans he dit Països Catalans....

Per nosaltres la territorialitat completa és irrenunciable. El projecte de nació catalana que històricament ha defensat l’esquerra independentista no pot ara convertir-se en un problema. Els Països Catalans són la solució per a catalans, valencians o mallorquins. El nostre problema nacional té dos noms: Espanya i França. Què el Principat va per davant de la resta? Sí, d’acord i ho hem d’aprofitar. Però el projecte segueix sent el mateix que defensàvem l’any 1968 amb la creació del PSAN... El projecte segueix sent el mateix que als setanta amb el qüestionament de la transició postfranquista i els estatuts d’autonomia... El projecte segueix sent el mateix que als vuitanta i noranta sota el pujolisme... El projecte segueix sent el mateix que el 2007 quan la resta de partits ens van intentar vendre els nous estatuts d’autonomia com la solució al problema català. I el projecte segueix sent el mateix ara en què alguns des la seua clàssica covardia ens parlen de “Estructures d’Estat” per no dir la paraula maligna: independència. Com deia la Gossa Sorda: “els Països Catalans només són un problema per als estómacs agraïts del sistema”. Per a nosaltres són la nació en construcció, la societat sotmesa per alliberar, el projecte de futur dels nostres fills i filles.

I parlant de futur....

Quin país ens volen deixar per a ells els amics de la corrupció, l’especulació, de Felix Millet, del cas Palau, de l’OTAN, dels mercats i la dictadura d’Angela Merkel? Ens volen vençuts i atemorits. Submisos i resignats. Covards. Però no ho aconseguiran perquè la gent del carrer, el poble, s’està rebel·lant contra la seua dictadura, contra la dictadura d’una classe política que viu totalment allunyada de la realitat. Una classe política que s’ha venut el país, el territori, els nostres recursos. L’últim cas ha estat el de la gestió del riu Ter. CiU i el govern d’Artur Mas ens diu que volen crear estructures d’estat  i al mateix temps li regala per 50 anys la gestió de l’aigua, un recurs fonamental i vital, a una empresa espanyola. Què es pensen que som idiotes? Doncs d’idiotes no en tenim res i el dia 25 els ho deixarem clar en forma de vot per la CUP!!

Mireu, actualment vivim una triple crisi:

Per una banda la de caràcter nacional. L’encaix de la nació catalana en Espanya i França està patint un desgast com mai l’havia patit. El creixement de l’independentisme arreu del territori és el millor símptoma de l’esgotament que el nacionalisme espanyol i francès està patint a casa nostra. Espanya ja no té capacitat per reinventar-se. Està acabada i ells ho saben. Davant d’això què proposa la CUP? la independència.

La segona crisi és de model polític. La classe política ha destruït el seu propi model de democràcia representativa. L’han esgotat amb la seua prepotència i arrogància, amb les seues mentides i falta de compromís amb els programes electorals que presenten. Davant d’això què proposa la CUP? participació, assemblearisme, democràcia directa, compromís, no professionalització de la política. Radicalitat democràtica.

I la tercera crisi és l’econòmica. I aquesta és la més dramàtica de les tres. 80.000 desnonats, 3 milions de pobres, 1.3 milions d’aturats. I això no són xifres, són persones amb noms i cognoms que molts de nosaltres coneixem. I això no és una crisi: és una estafa i és un model econòmic que es diu capitalisme. Que no ens enganyen també amb aquest drama que han provocat els poderosos. Igual que les víctimes, els culpables també tenen nom i cognoms: Bankia, la Caixa, Sabadell, Unnim, constructors i especuladors, polítics còmplices de tots els colors que s’han omplert les butxaques de diners del poble i després se’ls han endut a paradisos fiscals. Sabeu quant suma el frau fiscal al nostre país? 18.720 milions d’euros que defrauden només l’1.8% de les empreses, és a dir, els grans empresaris i banquers. El frau fiscal dels grossos representa el 72% del total d’allò que es defrauda. I què fan els que manen? Res, perquè en són còmplices i part. Fa uns dies el president de la cambra de comerç de Girona deia que “els treballadors havíem de treballar més i cobrar menys”. Aquest senyor és un poca vergonya. I la CUP li diem clar: el que ha de fer ell i els seus amics és deixar d’evadir i començar a pagar impostos com fem els treballadors i treballadores.

I és clar, després ens venen la moto de les retallades inevitables. Les polítiques de retallades no són altra cosa que pura ideologia. No és una qüestió de si Espanya ens roba o si no hi ha diners per culpa del tripartit o perquè no es pot recaptar el que voldríem. Altra vegada ens volen prendre per tontos. Alemanya, que és el model econòmic i social de CiU, Pp i de l’esquerra light, porta fent retallades des de fa 10 anys i ells, precisament, no estan espoliats per cap altre país ni són els pobres d’Europa. Cal donar la volta al discurs i deixar clar que hi ha alternativa. Perquè ens posen sempre a Alemanya com a exemple i no Islàndia? Jo vos ho diré. Perquè a Islàndia s’ha jutjat i empresonat als banquers especuladors, als polítics corruptes. I perquè això és el que farà la CUP a partir del dia 26 des del Parlament!

Bé, no em vull allargar més. Només donar-vos altra vegada les gràcies per haver vingut avui i sobretot recordar-vos que el dia 25 podem fer-li molt de mal a aquest sistema injust, a l’estat espanyol i a tota la seua colla de sicaris que fins ara han treballat al Parlament.

El dia 25 voteu la CUP-Alternativa d’Esquerres!

Per la independència i el socialisme!

Visca la Terra!

Diari d'una campanya en primera persona (V)

Passada la vaga general reprenem el fil de la campanya. Dijous al matí va ser dia d'entrevistes, xats i assemblees. A les 11h. en Lluc Salellas i un servidor vam anar al Diari de Girona a participar al xat en directe d'aquest mitjà gironí. Les preguntes van ser força diverses, algunes de concretes i altres més de caràcter general. La nostra valoració és molt bona. Després del xat vam anar a Ràdio Girona Cadena Ser per entrevistar en Lluc al programa l'Hora L. L'entrevista d'uns deu minuts va servir per a seguir difonent el projecte. Finalment, a darrera hora del matí vam anar a la facultat d'educació de la UdG a participar en l'Assemblea oberta que el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) havia organitzat. Una xerrada interessant amb els estudiants en què vam poder intercanviar impressions, explicar el nostre programa en matèria d'educació i entrar en contacte amb els joves estudiants que actualment lluiten des de les facultats per una universitat pública, de qualitat i en català. 

Al vespre vaig participar en l'acte que Independents per Salt va organitzar a la Biblioteca de la localitat. L'acte va consistir en una mena d'entrevista/debat/col·loqui en què vam participar tres membres de la llista per Girona: els saltencs/ques Marta Guillaumes, Ramon Muñoz i jo mateix. Un periodista que feia el paper de moderador va ser l'encarregat de fer-nos diferents preguntes al voltant del projecte de la CUP i finalment el públic va poder intervenir interpel·lant-nos i preguntant tot allò que van voler. Molt interessant i molt a gust davant de més de cinquanta persones interessades en la CUP i allò que proposem. 

Per acabar, aquest matí hem participat en diversos actes. Per una banda diferents membres de la CUP de Girona hem acudit a la Plaça del Vi per participar en la concentració que setmana rere setmana fan els treballadors municipals en defensa dels seus llocs de treball i contra les retallades que estan patint per part de l'equip de govern de CiU. Després hem realitzat una acció de denúncia a la vora del riu Ter. La situació lamentable que pateix el cabal del riu gironí junt a la privatització que CiU ha portat a terme de la seua gestió pel que fa al consorci Aigües Ter Llobregat, han estat els elements que hem posat sobre la taula i que hem volgut denunciar per a que entre en campanya. L'acte ha comptat amb la presència de diversos membres de la llista per Girona, entre els quals destaca la de Jack Massacs, membre del partit Pagesos per la Dignitat Rural. 

Curiositats:

L'altre dia el dibuixant de El Jueves "Azagra" va venir a sopar al Casal Independentista el Forn i ens va deixar un record

Enllaços interessants:

Entrevista a Lluc Salellas al Diari de Girona

Xat al Diari de Girona

Crònica dels actes d'ahir a la demarcació

Vídeo campanya a la demarcació de Girona

Diari d'una campanya en primera persona (IV)

Reprenem el fil en dimarts al matí i la parada que junt a Lluc Salellas vam fer al Mercat del Lleó. La rebuda de la gent en la línia del  que ens hem anat trobant els darrers dies: complicitat, intercanvi d'opinions, us tornaré a votar com a les municipals, etc... Molt i molt bé aquest exercici diari de trepitjar el carrer, de parlar amb la gent i d'explicar i aclarir els dubtes que puguen tenir. Al vespre vaig anar a Sant Gregori a fer una xerrada/presentació del projecte de la CUP i del programa que presentem. Tot i ser un poble petit en el que a dia d'avui encara no tenim nucli de la CUP, l'acte va ser de molta utilitat per poder donar a conèixer la CUP i entrar en contacte amb els veïns i veïnes del municipi. 

Després de l'acte vaig tornar a Girona per incorporar-me a la tancada que d'altres companys estan duent a terme a l'ajuntament de Girona. Així, de manera coordinada, un gran nombre de municipis on la CUP té regidors i regidores, van veure com la nostra militància ocupava els ajuntaments durant una nit amb la intenció de denunciar que la democràcia i les institucions, començant pels ajuntaments, estan segrestades pels mercats i els bancs. Una denúncia que es va dur a terme a Mataró, Sant Cugat, Vilanova i la Geltrú, Vic, Vilafranca del Penedès, etc.. i que va servir també per donar el tret de sortida a les accions que a l'endemà, 14N dia de vaga general, la CUP i l'esquerra independentista durien a terme arreu del territori. 

Pel que fa a la jornada de vaga dir que la sensació que em queda és que a nivell de mobilització al carrer va ser tot un èxit però que comencem a tenir un problema quan aquells que es mobilitzen a la tarda en les manifestacions no fan vaga durant el dia. És decebedor veure tants comerços oberts en un dia de vaga, saber que tants companys de feina no ha fet vaga, etc. Siga com siga, el que és evidentment és que la gent, el poble, no hi està gens d'acord amb les mesures neoliberals dels governs de CiU i PP. A Girona durant el matí es van fer una sèrie de  piquets que van recórrer els carrers de la ciutat. A les 10.30h. la COS,  la CUP i Arran organitzàrem un esmorzar popular davant la Cambra de Comerç de la ciutat per denunciar les darreres paraules del seu president en què demanava als treballadors "treballar més i cobrar menys". L'esmorzar es va desenvolupar al mig de la Gran via. Després, junt als companys de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, vam anar a la seu de Caja Madrid/Bankia per denunciar una vegada més el drama dels desnonaments i la situació que les entitats bancàries han provocat respecte al dret a l'habitatge. A les 12h. vam anar a la plaça del Lleó on començava la manifestació anticapitalista que un any més va ser tot un èxit i que va recórrer els carrers de l'Eixample gironí per acabar altra vegada davant la Cambra de Comerç. Finalment, la manifestació de la vesprada a Girona va ser tot un èxit amb una assistència d'unes 15.000 persones i un molt nombrós bloc anticapitalista i de l'esquerra independentista.

Avui el dia també serà complet. Al matí aniré amb en Lluc Salellas a fer diferents entrevistes i participar en el xat en directe del Diari de Girona. Al migdia participarem en una assemblea oberta a la facultat d'educació de la UdG amb els estudiants. Finalment al vespre participaré en l'acte central de la CUP a Salt a les 20h. a la Biblioteca municipal.

Us deixe una sèrie de novetats publicades els darrers dies a la xarxa que poden ser del vostre interès:

Entrevista a Lluc Salellas el dimarts 13 de novembre a El Punt/Avui

Entrevista a David Fernàndez el dimecres 14 de novembre a El Punt/Avui

Entrevista a Lluc Salellas a TV Girona

Vídeo campanya de la CUP on participen els nostres regidors

No ho podem deixar en les seues mans

Un dels arguments que he escoltat en les diferents assemblees obertes de la CUP per decidir o explicar el perquè de presentar-se al Parlament ha estat el de “no ho podem deixar en les seues mans”. Efectivament, els culpables de la dependència absoluta de Madrid i Frankfurt no poden ser ara els encarregats de treure’ns d’una situació creada per ells mateixos. L’ofeg que patim té noms i cognoms. Hi ha culpables. A Islàndia ho van tenir molt clar i ha arribat el moment que als Països Catalans fem passos en la mateixa direcció. Permetre que els garants de l’espoli i el frau fiscal continuen en el poder és condemnar aquest país al fracàs. El lladrecidi partitocràtic dels darrers trenta anys ha de tenir fi o, si més no, la seua denúncia pública. I aquesta serà una de les nostres feines al Parlament: assenyalar una autoproclamada classe política que ens ha robat els diners del present i el futur dels nostres fills.

Les retallades diuen que són inevitables. Evidentment que per a un model capitalista i neoliberal, si el que es pretén és mantenir-lo i que els que més tenen continuen guanyant més i més, les retallades són necessàries. Perquè el problema no és de falta de liquiditat, el problema és el sistema. El capitalisme és el problema i això ja ho sabien els nostres avis i àvies, tradició de lluita de la que som hereus. Superar el sistema, avançar cap a un model econòmic basat en la cooperació i no en la competició, un model social inclusiu i no excloent, són horitzons fonamentals per a sortir de la crisi. La resta són receptes que ja coneixem, autèntiques utopies de la mentida establerta en unes institucions segrestades per bancs i multinacionals. La mentida d’aquells que porten anys desnonant amb la complicitat dels polítics professionals de l’stablishment i que ara, després de diferents suïcidis, pretenen muntar un circ amb foto a la galeria per a donar la sensació que el que volen és solucionar un problema que ells mateixos han creat.

El 26 de novembre cal començar a construir la utopia, el somni d’un país sense estafats ni estafadors, sense corruptes ni corromputs. Una utopia que fa molts anys estem treballant des del carrer primer, des dels ajuntaments després i des del parlament a partir d’ara. Una utopia del poble i per al poble, on tots i totes som polítics perquè la política ha de ser cosa de tothom i no de quatre professionals que l’han convertida en el seu modus vivendi. La utopia, al cap i a la fi, no és altra cosa que l’horitzó al que volem arribar i que amb la pretensió d’arribar-hi ens ajuda a construir pas a pas el somni que anhelem.

Publicat a Llibertat.cat

Diari d'una campanya en primera persona (III)

Comença una setmana de debats i parades informatives. Ahir vam ser presents a Celrà, municipi governat per la CUP, en l'acte de campanya que van realitzar. Aquesta vesprada comencen dues llargues setmanes d'actes i xerrades. Comencem a l'Escala i haig de dir que em fa molta il·lusió poder parlar en la localitat on he treballat els darrers 3 anys com a professor d'història a l'institut del municipi. L'acte comptarà també amb la intervenció de la Irene Palol, alcaldessa de Viladamat, i entre tots dos mirarem d'explicar què és la CUP, perquè es presenta i quina és la feina municipal que s'ha estat fent i que ens avala. A veure com anirà. Demà faré una xerrada semblant a Sant Gregori, concretament a les 20h. a l'escola Agustí Gifre.

Coses interessants que s'han publicat a la xarxa aquests dies dins la campanya 2.0 de la CUP. En primer lloc el mapa de l'espoli fiscal dels Països Catalans. Unes xifres escandaloses que mostren clarament quines són les conseqüències de l'ocupació espanyola de la nostra nació.

I una segona imatge no menys important, al contrari, la que mostra com aquells que ens governen a casa nostra es dediquen a estafar al poble. El frau fiscal de les grans fortunes, dels grans empresaris, banquers i aliats de la classe política no és altra cosa que el robatori més gran que el poble treballador pateix. Com diu la Mariona Baraldés en una entrevista que també vos enllace més avall: "Retallades? El que cal és un altre model econòmic"

Pel que fa a la resta vos deixe dos vídeos on participe que han estat penjats a la xarxa els darrers dos dies. El primer és una mena de resum de la manifestació en què vam participar dissabte a la tarda a Perpinyà. El segon, una entrevista que em van fer fa una setmana a TV Banyoles per parlar de com encarem la campanya, què fem i què pretenem. I poqueta cosa més. Seguirem informant els propers dies de com estan anant els actes.

Entrevista a Nació Digital a la Mariona Baraldés

Entrevista al programa "La Tribu" de TV Banyoles

La CUP - Alternativa d'Esquerres, a la Diada de Catalunya Nord 2012

Diari d'una campanya en primera persona (II)

Segona entrada monotemàtica. I reprenem el relat on el vam deixar divendres. La vesprada del divendres 9 el vam dedicar a diverses coses. Primer vam fer parada informativa a la Rambla de Girona. Després vam anar al debat organitzat per la Xarxa pels Drets socials de Girona. En nom de la CUP va participar en Lluc Salellas. És d'agrair aquests debats on es convida tothom i no es silencia ningú amb l'excusa de no tenir representació parlamentària. Això, però, implica haver d'innovar en la forma de fer el debat, de ser creatiu per a què l'acte no s'acabe convertint en quelcom "infumable" per assistents i participants. En aquest sentit, la feina de presentador/moderador va ser encarregada al periodista gironí Dani Chicano el qual va fer una bona feina, defugint del paper del periodista presumptament imparcial. Pel que fa al debat, la veritat, i no voldria ara ser gaire prepotent, les intervencions d'en Lluc en nom de la CUP van ser les més completes i adients a tot allò que es proposava. Representants de partits com CiU, PSC o PP van quedar ven retratats tant per les "parrafades" buides de contingut i les contradiccions constants entre discurs i obra de govern i, aquesta sensació s'aguditzava quan comparaves el que deien amb el que proposava la CUP. Un fet que es demostra clarament en la nota que el centenar llarg d'assistents a l'acte van posar a en Lluc: un 7,4, sent així el més valorat de tots com es pot veure en la crònica que ha fet la Xarxa.

Abans que acabara l'acte vaig haver de marxar al Casal Independentista el Forn a presentar l'acte que organitzava aquesta entitat i la CUP sobre el la situació política actual al País Basc. L'acte que no era de campanya perquè ja estava organitzat molt abans que es convocaren les eleccions, va comptar amb la presència del periodista de Tolosa Martxelo Otamendi, director del diari Berria. Com sempre, molt interessant escoltar a algú com ell que en saben tant i que aportant més del que saben. 

El dissabte al matí el vam dedicar altre cop a fer una parada informativa. Aquesta vegada vam anar al mercat de la Devesa de Girona. Aquestes parades, la veritat, són molt interessants perquè t'ajuden a apropar-te a la gent que et consulta coses, t'explica la seua visió de la realitat, etc.. Finalment, la vesprada la vam dedicar a manifestar-nos pel país. Com cada any sempre que es pot ens vam apropar a Perpinyà per participar en els actes de cloenda del Correllengua i per denunciar el que significa encara a dia d'avui el Tractat dels Pirineus. La manifestació va comptar amb un nombrós bloc de la CUP i l'esquerra independentista i va acabar com sempre amb els parlaments corresponents i la despenjada de l'estelada gegant del castellet de Perpinyà. 

El matí el dedicarem a participar en l'acte que la CUP de Celrà organitza a la plaça de l'església

Crònica del debat de la Xarxa 

Crònica de Xavi Díez sobre el debat de la Xarxa

Crònica manifestació a Perpinyà

Diari d'una campanya en primera persona (I)

És la primera volta que em toca viure una campanya electoral des de tant aprop. La resta de vegades que o bé havia anat a la llista o bé havia participat en els actes, encartellades, etc.. sempre ho havia fet combinant la meua vida laboral amb la militant. Aquest cop, però, m'he vist obligat a agafar els 15 dies de permís a la feina perquè els recursos humans de la CUP arriben fins on arriben. Nosaltres no tenim diners per pagar empreses que ens encartellen, per exemple, i el factor humà és clau. Espere que els responsables polítics del departament d'ensenyament es dignen, si és que encara els queda dignitat, a enviar un substitut al meu institut i que tant els meus alumnes com companys puguen continuar amb normalitat la seua vida laboral i estudiantil malgrat la meua absència durant dues setmanes. 

Però anem al gra. Intentaré cada dia, si és que puc mantenir el ritme, explicar una mica la feina que s'està fent, els actes en què participem i les sensacions i percepcions que la campanya ens vagen aportant. Val a dir que des que la CUP va dir que es presentaria a les eleccions de manera oficial, la sensació de què estem més dins que fora del Parlament ha anat creixent. És més, a hores d'ara estic més convençut que superarem els 4 diputats que no pas ens quedarem fora, malgrat les manipulacions informatives del Grup Godó i la seua interpretació de l'enquesta del CEO.

 

Anit vam decidir començar la nostra campanya amb una xerrada de contingut presentant el llibre de l'amic i company Albert Botran "Unitat popular. La construcció de la CUP i l'independentisme d'esquerres", i amb una acció directa de denúncia clavant els primers cartells en una seu bancària de la ciutat de Girona culpable de nombrosos desnonaments i vergonya màxima de l'actual situació de crisi: Bankia. Tant un acte com l'altre van ser tot un èxit.

Aquest matí en Lluc Salellas i un servidor hem anat a Celrà, concretament al mercat del poble, i hem compartit el matí amb els veïns i veïnes i l'alcalde de la localitat Dani Cornellà. La satisfacció que dóna l'apropament amb la gent senzilla del carrer, el suport que reps d'ells i les seus ganes perquè la CUP esdevinga un agent polític al Parlament capaç de fer el mateix que fem als ajuntaments, és a dir, denunciar la corrupció, apostar per noves formes de fer política, portar un discurs sincer i desacomplexat, no té preu. 

L'agenda continuarà a la tarda amb una nova parada informativa al pont de Pedra de Girona des de les 17h., el debat organitzat a la Casa de Cultura de Girona per la Xarxa pels drets socials de Girona i, finalment, acabarem amb una xerrada que presentaré jo mateix del periodista basc Martxelo Otamendi al Casal Independentista el Forn. 

Coses interessants d'avui:

Vídeo #SomUnitatPopular

Article de l'Eudald Carbonell donant suport i demanant el vot per la CUP al Periodico de Catalunya

Article inici de campanya a El Punt/Avui

Article d'Enric Stern al Punt/Avui

Sergi López vs Sabina: referents que aguanten i d'altres que se'n van

Fa uns catorze anys que vaig convertir-me en seguidor de dues persones que ahir em van donar una alegria i un disgust. Parle de l'actor Sergi López i el cantant Joaquín Sabina. Aleshores jo corria per la Universitat d'Alacant estudiant història, lluitant a la CEPC, començant a Maulets i descobrint el món. Un món que quan tens 19 anys et sembla més gran del que realment és. Un món personal que et construeixes a partir de la música, la lectura o el cinema. I en aquest sentit recorde perfectament com vaig conèixer en Sergi López. Bé, vull dir la seua faena. Resulta que era un actor que es dedicava a fer cinema francès i que em va deixar amb la meua boca de postadolescent ben oberta amb la pel·lícula "Harry, un amic que us estima". Vaig pensar: collons quin actor! La sorpresa més gran, però, va ser quan dues setmanes després de veure aquesta obra mestra del cinema i la psicologia, va caure a les meues mans una revista universitària que aleshores arribava a la UA que portava per títol "La Gaceta universitària". A les pàgines centrals entrevistaven en Sergi López el qual va respondre a la pregunta "Ahora que trabajas tanto por Francia y no lo haces tanto en España, ¿no tienes problemas de identitad? ¿Qué te sientes más español o francés?". I en Sergi em va acabar d'impactar: "Catalán". Com podeu imaginar, per a algú que està en procés de creixement i busca referents amb els quals sentir-se representat, López va començar a estar mitificat. Amb el pas dels anys, el creixement personal d'un servidor, allò que en diuen maduresa, m'ha servit per valorar a Sergi López com un tot: el gran actor de "El laberinto del fauno", "Petit indi" o "Pa negre", i alhora l'intel·lectual, el referent, compromès. 

Per les mateixes dates va caure en les meues mans un disc de Joaquín Sabina. A casa el meu pare ja tenia alguna cosa d'ell: "Física y química", "Pongamos que hablo de Madrid", etc... Però la veritat és que mai m'havia posat a escoltar-lo. I un servidor que aleshores era més fan de La polla records, Reincidentes, Obrint Pas o Inadaptats, va començar a sentir cert gust per l'obra del cantautor madrileny. A més, Sabina, sempre identificat amb l'ambient progressista espanyol no deixava de tenir una certa aureola de compromís polític al seu voltant que el feia atractiu. Amb el temps vaig seguir escoltant Sabina però l'aura d'intel·lectual compromès va començar a esvair-se. Recorde perfectament quan ell i algun altre d'aquests intel·lectuals "progres" de la capital del regne es van atrevir a demanar al candidat dels Verds en les eleccions de Madrid que retirés la seua candidatura perquè volien que el pacte entre PSOE i IU guanyés les eleccions. Una actitud poc digna d'aquell que diu representar una certa llibertat de pensament. Això, junt a la banalització que Sabina ha fet en reiterades ocasions sobre el consum de drogues o el seu alcoholisme practicant, m'han anat allunyant del personatge i, també val a dir, de la seua obra. Per no parlar de la seua estima per l'assassinat de bous.

I ahir els camins traçats per Sergi López i Joaquín Sabina en la meua vida es van creuar. I ho van fer per crear-me sensacions totalment diferents. Si bé López es va convertir definitivament en tot un referent humà per a mi, més enllà de la seua carrera com a actor, després de ser tant valent com per donar suport públic a la CUP el 25 de novembre, Sabina va caure al nivell més baix. La notícia que el madrileny cedia gratuïtament els drets d'una de les seues cançons a un partit com Ciudadanos que només pretén crear odi i divisió entre el poble català, em sembla d'una indecència molt gran. I ho dic des de la més profunda ràbia, perquè quan perds un referent una part de tu queda buida. Sabina, a diferència del que han fet altres personatges realment dignes com Paco Ibáñez, s'ha posat del costat dels reaccionaris espanyolistes i a molts ens ha fallat. López, però, ha demostrat ser una persona totalment lliure i íntegra. Realment, la dita que el temps posa a tothom al seu lloc és més certa que mai en aquests dies. 

Carta de Sergi López: "Esquerra? La CUP"

Parlament de Sergi López al Palau Sant Jordi en l'Assemblea de l'ANC