61 alumnes elxans es queden sense plaça en valencià al centre escollit en primera opció

Em vull fer ressó de la notícia que hui ha denúnciat El Tempir d'Elx:

La demanda de places en valencià en primària ha estat del 61,2% davant del 33%, que és l’oferta educativa de la Conselleria, a tot el País Valencià per al pròxim curs escolar. A més, d’un total de 138.223 alumnes que estudien en valencià a primària, tan sols 58.626 alumnes ho poden fer en arribar a secundària. És a dir, 80.000 alumnes abandonen la nostra llengua en arribar a l’institut.

Què succeeix a la ciutat d’Elx?

Per al curs 2010/2011, a Elx la Conselleria d’Educació ofereix 600 places en valencià i 1866 places en castellà (només la tercera part del total són en valencià), de tal manera que, finalitzat el procediment de matriculació, hem de destacar que:

61 alumnes s’han quedat sense plaça en valencià a l’escola i districte triat pels pares en primera opció. Un cas significatiu n’és el grup de 38 alumnes que ho han sol·licitat en la zona nord-est de manera preferent en primer lloc.
La Conselleria d’Educació ha de garantir places en valencià als centres que els pares trien en primera opció o en centres que es troben al districte del domicili habitual dels tutors, cosa que no succeeix en l’actualitat, ja que o bé els passen al programa d’incorporació progressiva, per evitar eixir del centre o del districte o bé, si persisiteixen en la demanda d’ensenyament en valencià, es trasllada l’alumnat d’un districte a un altre amb les conseqüències negatives que suposen per als pares (desplaçaments d’una zona a una altra allunyada dins la ciutat, el centre no és el desitjat pels pares tot i que cursaran els estudis en valencià, etc.)
Hi ha un estancament en la creació de noves línies en valencià des de fa dos anys per culpa de l’administració educativa valenciana ja que, a més, està paralitzant sol·licituds de noves línies o impedint que nous centres acullen els programes d’ensenyament en valencià.
Per tal de resoldre aquest problema, la Conselleria ha d’obrir noves línies d’ensenyament en valencià (no n’ha obert cap des de fa 2 anys a Elx) per tal de garantir la tria lingüística dels pares en primera opció. Es necessiten com a mínim 3 noves línies: una a la zona sud-oest, altra a la zona sud i a la zona nord, on solament hi ha una escola, amb una línia.

Per la igualtat entre el valencià i el castellà

Des d’El Tempir defensem la necessitat de caminar cap a una equiparació entre el valencià i el castellà en l’ensenyament, és a dir:

Cal anar cap a un ensenyament que oferisca el 50% de places en valencià i el 50% de places en castellà a la ciutat d’Elx i no tan sols un terç com ocorre ara. De fet, cal recordar que la demanda dels pares il·licitans a favor de l’ensenyament en valencià se situa molt per damunt de l’oferta de la Conselleria d’Educació i, a més, aquest tipus d’ensenyament és voluntari i es cursa a petició de les famílies.
Denunciem l’existència d’una doble xarxa d’escoles a la nostra ciutat: la pública concentra tota l’oferta de docència en valencià i la privada concertada a Elx no ofereix cap línia en la llengua pròpia del país.
No hi ha voluntat per part de la Conselleria d’Educació de fer un autèntic sistema educatiu bilingüe ja que vulnera de manera molt greu el dret dels pares a elegir l’opció lingüística d’ensenyament que volen per als seus fills, és a dir, en valencià.
L’ensenyament en valencià és l’únic que garanteix el domini del valencià i del castellà i facilita l’aprenentatge de l’anglés. Per tant, els programes d’ensenyament en valencià (PEV o PIL) són els únics que garanteixen un autèntic aprenentatge plurilingüe.

Programes d’educació plurilingüe que hi ha a Elx

Durant aquest curs 2009-2010 dèsset centres educatius de la ciutat d’Elx han implantat programes educació plurilingüe: tots els centres de la zona sud-oest (Carmelites, incloses), els col·legis de la zona centre (excepte el CP Mediterrani) i les escoles de Perleta, Vallverda i la Baia. Aquests centres opten, per tant, per una presència curricular de les tres llengües (valencià, castellà i l’anglés) en l’activitat docent diària. Ara bé, 7 h de l’activitat docent que imparteixen han de ser en valencià. Per tant, El Tempir espera que aquests centres complisquen amb aquestes 7 hores i que facen una aplicació correcta i legal del plurilingüisme ben entés.

La importància dels estudis locals

Els darrers anys han proliferat al nostre país i la resta de l’estat els anomenats estudis locals. És a dir, amb la intenció d’aprofundir en el coneixement de l’entorn més immediat a l’individu, els científics socials de les diferents branques, s’han dedicat a analitzar el seu objecte d’estudi en un àmbit més acotat: l’àmbit local i comarcal. Amb aquest afany va nàixer ja fa uns anys el Centre d’Estudis Locals del Vinalopó, del qual un servidor n’és soci. El CEL-Vinalopó, doncs, és una entitat formada per investigadors locals de les terres del Vinalopó que estudia els nostres pobles des de la recerca històrica, sociològica, antropològica i filològica, per citar-ne alguns camps d’estudi. De fet, el CEL-Vinalopó ja ha treballat en diverses ocasions a Novelda de manera molt activa. La més recent d’aquestes activitats van ser les jornades realitzades l’any passat amb motiu de la commemoració de l’expulsió dels moriscos, que mesos després va materialitzar-se en la publicació de les ponències que durant aquell congrés es van presentar.

La feina, però, que desenvolupen entitats com el CEL no és sempre fàcil. De fet, és molt més complicada del que realment sembla. La publicació de les ponències de congressos com l’abans citat, la publicació anual de l’anomenada Revista del Vinalopó que enguany ja complirà el seu tretzè aniversari o l’edició d’altres materials referits als estudis locals de les nostres terres, suposen una despesa econòmica molt important que sols es pot assumir des del compromís de les administracions públiques amb aquest tipus d’entitats –i en aquest sentit són d’agrair les ajudes que l’actual Ajuntament de Novelda ha destinat des de l’àmbit de cultura els darrers anys- i també, i cal dir-ho i remarcar-ho, per l’esforç econòmic que els socis del CEL fan anualment. Un esforç que, val a dir, és realment petit si tenim en compte que a canvi de la quota tens com a contrapartida el fet de rebre a casa unes dues o tres publicacions anuals sobre temàtiques locals del Vinalopó. Em permet, doncs, a partir d’aquestes línies demanar a la població noveldera que es faça sòcia del CEL-Vinalopó i, sobretot, que participe i col·labore en les seues activitats les quals, de ben segur, trobarà molt interessants.

La tasca desenvolupada des del CEL-Vinalopó, doncs, és el complement idoni de la que es fa des de publicacions com la revista Betània, els Quaderns de la Mola o entitats tan arrelades en la nostra localitat com el Grup CIEN. Al cap i a la fi, els estudis locals ens ajuden a conèixer i entendre millor aquells que són d’àmbit general ja que, de fet, tot allò que pertany a un àmbit superior no deixa de ser un reflex d’un altre de més petit i local.

El David ja és a casa!

Doncs això company: Benvingut als Països Catalans!

Notícia de Vilaweb:

Els activistes catalans de la flota solidària aterren a Barcelona

El vaixell irlandès Rachel Corrie vol arribar demà a Gaza · El govern d'Israel diu que al matí el vaixell continuava avançant · Free Gaza pensa que els han interferit les comunicacions

Els cooperants osonencs, Laura Arau i Manuel Tapial, i el el periodista valencià, David Segarra, han aterrat a l'aeroport del prat de Barcelona, procedents d'Istambul. Aquestes darreres hores, des de Turquia, un cop alliberats, han explicat el relat dels fets d'aquesta setmana, des que la flota en la qual viatjaven fou atacada per l'exèrcit israelià dilluns, causant la mort de nou activistes. Un relat, el seu, que no concorda amb el del govern israelià.

L'activista Laura Arau ha parlat a la premsa tan bon punt han arribat a l'aeroport. Arau ha agraït a Turquia el suport que ha donat als cooperants en tot moment, aixi com a l'associació turca que va organitzar els combois solidaris amb Gaza.

També David Segarra ha denunciat el tracte que van tenir els periodistes que formaven part de la flota solidària a qui es va requisar tot el material per destruir-lo. També ha denunciat de forma explícita la mort d'un periodista que 'va rebre un tret al front'.

Per la seva banda, Manuel Tapial ha agraït la solidaritat rebuda des de Catalunya i d'altres parts de l'estat i ha animat a seguir protestant a totes les ciutats del món per la situació que viu Gaza i per denunciar l'atac de l'exèrcit israelià. Ha anunciat que denunicaran de totes les formes que siguin possibles l'estat d'Israel per l'acció contra la flota. Ha demanat que se'ls retornin totes les pertinences que els han estat requisades i que demanaran compensacions per tot el què han hagut de sofrir.

El vaixell irlandès Rachel Corrie vol arribar demà a Gaza

El vaixell Rachel Corrie, de bandera irlandesa, que navega en direcció a la Franja de Gaza amb material d'ajuda humanitària, ha dit que avui a la tarda entrarà a la zona d'exclusió de vint milles establerta pel govern israelià i espera que demà hagi pogut arribar. El Rachel Corrie hi va amb el mateix propòsit que la flota de la llibertat: trencar el blocatge d'Israel a Gaza i deixar-hi ajut humanitari. Els responsables de l'organització Free Gaza diuen que no tenen pas cap intenció de canviar de rumb ni d'anar a cap port israelià.

Aquest matí, la base de Xipre del vaixell ha perdut durant unes hores el contacte radiofònic amb l'embarcació. 'No sabem on és el vaixell perquè hi hem perdut el contacte radiofònic. Suposem que Israel ha interferit el sistema', ha dit Audrey Bomse, advocada de Free Gaza, una de les organitzacions que formen part de l'expedició.

El diplomàtic irlandès Denis Halliday, que és a bord del vaixell, va dir ahir que les previsions eren d'arribar a Gaza avui. 'Res no ens pararà', va dir. Ara, fonts del govern israelià que citen algunes agències deien avui el matí que el vaixell continuava avançant.

El vaixell, que porta el nom d'una activista pro-palestina morta fa uns quants anys per una excavadora militar israeliana, havia d'acompanyar la flota atacada, però es va endarrerir gairebé dos dies per causes tècniques. A bord hi ha una vintena d'activistes, entre els quals la Premi Nobel de la Pau, Mairead Corrigan-McGuire.

Netanyahu insinua que podria relaxar el blocatge de la Franja de Gaza per la pressió internacional

Coincidint amb l'arribada d'aquest nou vaixell i just després dels funerals dels activistes morts, tots ells turcs, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, podria accedir a relaxar el blocatge imposat a la Franja de Gaza, segons que informen els mitjans israelians (vegeu aquest article del diari Ha'aretz), per la forta pressió internacional. D'altra banda, el president turc, Abdullah Gul, va dir ahir després dels funerals que 'Turquia mai no perdonaria l'atac d'Israel a la flota solidària en aigües internacionals; Israel ha comès un dels pitjors errors de la seva història', va dir Gul en una conferència de premsa.