L’any 1962, l’escriptor de Sueca Joan Fuster, publicava el seu polèmic llibre “El Pais Valenciano”. Una mena de guia de viatges, escrita en clau literària que li va encomanar l’editorial Destino i que li va portar uns quants problemes per la dolenta acceptació que va tenir entre els sectors més dretans i regionalistes espanyols de les terres valencianes. Aquesta és, doncs, a ulls de Fuster la Novelda dels anys seixanta:
“Continuem a Novelda. Nou quilòmetres de trajecte junt al Vinalopó, amb tossals intercalats, i la Serra del Cid en l’horitzó. La Serra de Beties ens segueix per la dreta. Novelda domina una altra petita planura arreglada a l’empar del riu. Té també el seu castell, on estigué, diuen, pres don Álvaro de Luna: una fortalesa amb la particularitat d’una enorme torre triangular, que es remunta probablement al tres-cents.
La ciutat és semblant a Monòver, una mica més gran, encara que molt més pròspera. El camp de Novelda era per al bladar i la vinya, i encara sense grans perspectives: però últimament s’han dut aigües des dels pous de Villena, que, barrejades a les salades que dóna el seu terme, faciliten el conreu d’una mena de tomàquets primerencs extraordinàriament aptes per a l’exportació. Aquesta nova possibilitat agrícola serà molt beneficiosa per a Novelda. Hi ha, de més a més, marbreres i fàbriques de conserves vegetals. I, sobretot, el comerç del safrà.
Novelda és terra safranera. Per alguna circumstància que ignore, d’aquestes que provoquen els canvis radicals de cultius en les nostres comarques, el safrà va deixar de produir-se per ací. Tanmateix, ja aleshores alguns noveldencs s’havien introduït en els mercats internacionals venent els cars i apreciats brins, i no es resignaren a abandonar el negoci. Avui La Manxa i Aragó recol•lecten el 90 per 100 del safrà del món: la major part d’aquesta producció ve a parar a Novelda, que la tria, empaqueta i distribueix. Gairebé tres quartes parts, doncs, del safrà que circula i es consumeix en aquesta vall de llàgrimes porta el marxamo de Novelda, i donats els preus als quals es cotitza, pot calcular-se en un bon grapat de milions la xifra resultant de la transacció. I per si això fos poc, Novelda elabora també un succedani del safrà, unes pólvores grogues i barates, condiment de cuines pobres. I, a casa, randes: puntes teixides amb boixets, fines i valuoses.
El poble immediat a Novelda, en la nostra ruta, és Asp. Una mica abans, a l’esquerra, apartat, ha quedat Montfort, prop del qual va nàixer Jordi Juan, un altre matemàtic i marí del XVIII. Novelda, com Monòver, parla català; Asp i Montfort parlen castellà. Passat Asp i el seu pla d’oliveres i ametllers tornem a sentir el català: ens trobem en una nova comarca, el Camp d’Elx”
FUSTER, J. Obres Completes, vol. III, Viatge pel País Valencià. Barcelona, edicions 62, pàgina 240-241
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada