dijous, 20 de novembre de 2008

Novelda vista per Joan Fuster



L’any 1962, l’escriptor de Sueca Joan Fuster, publicava el seu polèmic llibre “El Pais Valenciano”. Una mena de guia de viatges, escrita en clau literària que li va encomanar l’editorial Destino i que li va portar uns quants problemes per la dolenta acceptació que va tenir entre els sectors més dretans i regionalistes espanyols de les terres valencianes. Aquesta és, doncs, a ulls de Fuster la Novelda dels anys seixanta:

“Continuem a Novelda. Nou quilòmetres de trajecte junt al Vinalopó, amb tossals intercalats, i la Serra del Cid en l’horitzó. La Serra de Beties ens segueix per la dreta. Novelda domina una altra petita planura arreglada a l’empar del riu. Té també el seu castell, on estigué, diuen, pres don Álvaro de Luna: una fortalesa amb la particularitat d’una enorme torre triangular, que es remunta probablement al tres-cents.

La ciutat és semblant a Monòver, una mica més gran, encara que molt més pròspera. El camp de Novelda era per al bladar i la vinya, i encara sense grans perspectives: però últimament s’han dut aigües des dels pous de Villena, que, barrejades a les salades que dóna el seu terme, faciliten el conreu d’una mena de tomàquets primerencs extraordinàriament aptes per a l’exportació. Aquesta nova possibilitat agrícola serà molt beneficiosa per a Novelda. Hi ha, de més a més, marbreres i fàbriques de conserves vegetals. I, sobretot, el comerç del safrà.

Novelda és terra safranera. Per alguna circumstància que ignore, d’aquestes que provoquen els canvis radicals de cultius en les nostres comarques, el safrà va deixar de produir-se per ací. Tanmateix, ja aleshores alguns noveldencs s’havien introduït en els mercats internacionals venent els cars i apreciats brins, i no es resignaren a abandonar el negoci. Avui La Manxa i Aragó recol•lecten el 90 per 100 del safrà del món: la major part d’aquesta producció ve a parar a Novelda, que la tria, empaqueta i distribueix. Gairebé tres quartes parts, doncs, del safrà que circula i es consumeix en aquesta vall de llàgrimes porta el marxamo de Novelda, i donats els preus als quals es cotitza, pot calcular-se en un bon grapat de milions la xifra resultant de la transacció. I per si això fos poc, Novelda elabora també un succedani del safrà, unes pólvores grogues i barates, condiment de cuines pobres. I, a casa, randes: puntes teixides amb boixets, fines i valuoses.

El poble immediat a Novelda, en la nostra ruta, és Asp. Una mica abans, a l’esquerra, apartat, ha quedat Montfort, prop del qual va nàixer Jordi Juan, un altre matemàtic i marí del XVIII. Novelda, com Monòver, parla català; Asp i Montfort parlen castellà. Passat Asp i el seu pla d’oliveres i ametllers tornem a sentir el català: ens trobem en una nova comarca, el Camp d’Elx”


FUSTER, J. Obres Completes, vol. III, Viatge pel País Valencià. Barcelona, edicions 62, pàgina 240-241

dimarts, 11 de novembre de 2008

Una vaga necessària i important

El proper dijous hi ha convocada una nova jornada de vaga en el món de l’educació. En aquest cas, però, els sindicats CCOO i UGT han tornat a trencar la unitat d’acció que fins ara semblava que portaven a terme. Per tant, només la USTEC –sindicat majoritari entre el professorat, no ho oblidem- i la CGT i ASPEC convoquen a la vaga. Els motius tornen a ser els mateixos que el passat febrer: contra la privatització de l’educació pública. La LEC que ens proposa el senyor Ernest Maragall no soluciona els problemes que a dia d’avui tenim plantejats al nostre país pel que fa a l’educació. És més: empitjora la crisi que vivim. Malgrat tot, ens trobem que encara hi ha mestres i professors que tenen dubtes sobre el fet de fer o no vaga o que fins i tot ja han decidit no secundar la convocatòria “per a que no em treguin 100 euros”. Puc entendre que la situació de crisi econòmica que vivim és greu i que el grau d’endeutament hipotecari de més d’un mestre el condiciona força a l’hora de fer o no vaga. Tot i així, si la LEC s’aprova i nosaltres no hi fem res, em sembla que més d’un no podrà pagar la hipoteca degut al grau de precarització laboral en què entrarà.

Per altra banda, em sorprenen també força les excuses de més d’un mestre de no voler ser instrumentalitzat per cap sindicat. Aquesta fal•làcia argumentativa només serveix per a sentir-te bé amb tu mateix degut a la decisió moralment equivocada que prens quan decideixes no fer vaga. De fet, no fer vaga suposa estar instrumentalitzat pels senyors d’UGT i CCOO i per extensió pel propi govern tripartit que proposa la nova llei d'educació ja que, a qui volem enganyar, aquests dos sindicats no són altra cosa que l’extensió laboral dels partits del govern. Fa molt de temps que tots dos sindicats van deixar de representar els interessos del professorat .-recordem la sisena hora o els pactes vergonyants sobre la situació laboral dels interins fa uns anys!!-

Finalment, no vull deixar de recordar que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de secundària també s’ha afegit a la vaga. La força dels estudiants és fonamental sobretot en uns temps en què els més grans comencen a no estar a l’alçada de les cirscumstàncies i per un plat de llentilles abandonen els seus principis. El proper dijous hem de triar entre posar sobre la taula els vertaders problemes de l’educació i apostar per fer polítiques realment útils que avancen cap la millora de l’educació pública o bé rendir-nos i començar a resar als déus que la LEC no ens deixe sense feina, no precaritze més el món laboral dels educadors i, sobretot, que no acabe de destruir totalment un dels pilars fonamentals per a qualsevol societat moderna: l’educació pública, laïca, catalana i popular que desitgem.

dissabte, 8 de novembre de 2008

Fuster a la pantalla


M'informen que la Universitat de València ha fet un documental sobre un dels intel·lectuals, escriptor i pensador més importants dels Països Catalans en els darrers segles. Si, així de clar, Fuster no és Déu però sí una figura de referència. Espere, això sí, que el documental no siga un refregit del que ja s'ha dit sobre l'homenot de Sueca, sobretot en els anys immediatament posteriors a la seua mort. Fuster va cometre errades importants en la seua interpretació de la realitat valenciana i això tenim l'obligació de rectificar-ho. El primer pas ha de ser el reconeixement d'aquestes errades de fons. Pensar que Fuster és infal·lible, que no es va equivocar mai, no ajuda gaire ni al projecte polític que defensava, que defensem, ni tampoc a entendre'l en el seu context històric.

Siga com siga, abans de criticar el mirarem. Us deixe l'enllaç de Vilaweb:

http://www.vilaweb.tv/?video=5456

dilluns, 3 de novembre de 2008

Novelda, any 1787: Prohibit parlar en valencià

Si hi ha una frase que marcarà la psicologia de l'assassí d'ossos que els espanyols tenen per rei, és aquella de "...A nadie nunca se le obligó a hablar en castellano...". Doncs bé, en la meua recerca per la història del meu poble, Novelda, he trobat un document de l'any 1787 molt interessant que ajuda una mica més a desenmascarar la trajectòria repressiva del Bribón i la seua família. El document, però, va ser publicat a la revista Betània l'any 1977 per Francisco Amorós Arnau. Aquí el teniu i la veritat és que no té pèrdua:

"Con motivo de estar prevenido repetidas veces por el Real Consejo, con aprovación de su Magestad, la educación y enseñanza de los niños de ambos sexos, con su diaria asistencia a la escuela y costura, evitando por este medio la vagancia y mala educación y estar este asumpto puesto al cuydado de su Señoria D.Joaquin Herrán del Consejo de su Majestad, su Oidor en esta Real Audiencia y Gobernador de la Sala del Crimen de la misma: Me manda dicho Señor diga a V.M, como lo hago, que por si y por medio de los Alcaldes Ordinarios, Regidor Decano sindico Procurador General de esa Villa; celen y vigilen en que tengan su puntual cumplimiento dichas órdenes del Real Consejo que tratan del asunto que va hecho mérito, hasiendo que los niños y niñas de la edad de cinco años hasta los doce asistan a la escuela y costura diariamente, tres horas de mañana y tres de tarde, quieran o no quieran sus padres; amonestando à estos por cuantos medios le dicte su prudencia, la obligación que tienen en contribuir por su parte, para que sin excusa alguna asistan a la escuela y costura dichos niños y niñas, para que por este medio se consigan las intenciones de S.M., la utilidad del estado y felicidad, y cuando por dichos medios no se consiga el fin propuesto encontrando algunos niños y niñas por las calles y plazas y campos a las horas que debian estar en las escuelas y costuras, les exija V.M a sus padres cuatro reales de vellón por la primera vez ocho por la segunda y por la tercera los pondrá en la cárcel por ocho dias, inviertiendo el producto de dichas penas, en cartillas, catones, libros, papel y plumas a beneficio de los niños pobres de dicha escuela que sus padres no pueden costearlo; y por lo que toca a las niñas, en agujas e hilo, con el orden prevenido a los niños.

Preveniendo a dichos padres que a los niños menores de cinco años los tengan recogidos en sus casa y no los dejen salir a la calle y campos, para evitar toda desgracia y mala educación.

Que el Maestro de primeras letras y Costurera, que esten prontos las tres horas de la mañana y las tres de la tarde en la escuela y costura para la enseñanza. Que el Maestro no permita que los niños hablen el idioma valenciano, si, que se les instruya en el castellano para la mejor pronunciación.
Que esta orden se observe y cumpla por los sucesores en sus respectivos empleos y al ingreso de ellos se les hará saber por el Excmo Ayuntamiento lo que para el intento se pondrá en el archivo, y dando vista ala escuela y costura menudamente, que quedar todo cumplido de V M, cuenta S Sª acusando el recibo de esta.

Lo que participo a V M de orden de dicho Sr para su inteligencia.

Dios guarde a V.M muchos años.
Valencia y Marzo 26 de 1787
Fdo. Francisco Antonio Vasquez
Exco. Oidor de la Sala"